Per diverses raons, Jerusalem ocupa un lloc excepcional en el pensament dels creients de les tres religions monoteistes, judaisme, cristianisme i islam. Ciutat Santa per les tres, estretament lligada a la història dels seus orígens, Jerusalem esdevé pels jueus i cristians, un lloc de peregrinació amb connotacions religioses i místiques.
La dispersió dels jueus u la paganització forçada de Jerusalem, posterior a la revolta del 133, no va posar fi al prestigi de la ciutat de cara als jueus, i menys encara entre els cristians dels primers segles. Des de la conversió de Constantí, la vella ciutat atreia als visitants. La mare de l’Emperador, Helena, porta fins allà una expedició destinada a honrar als sants llocs i a buscar les petjades de la vida terrestre de Crist i de la seva mort. Segons la tradició fou Helena qui va trobar la Vera Creu i altres instruments de la passió, traslladats a Constatninoble, la nova capital fundada pel seu full l’any 330. En aquells mateixos moments es construïa, en els principals llocs sants de Jerusalem i als voltants, edificis destinats a adorar, sacralitzar aquets llocs i rebre peregrins. El Sant Sepulcre és, amb diferència, el més cèlebre d’ells.
Desprès de santa Helena, altres grans personatges van fer també el viatge a aquets llocs sagrats. No obstant, la visita a aquests recintes carregats d’història no té encara la mentalitat religiosa i la dimensió que prendrà desprès. S’arriba allà per motius a la vegada intel·lectuals i místics, per posar els peus on els posà Crist, per a trobar una atmosfera d’espiritualitat, per immortalitzar les imatges sobre els fets mencionats a la Bíblia i els evangelis… per aquestes raons de pes intel·lectual va viatjà Sant Jeroni a Palestina, rodejat de deixebles i de dames de l’alta societat romana. No 
obstant, poc a poc pren pes la idea de que, malgrat les reticències de nombrosos pares de l’Església, les gracies espirituals que Déu pot atorgar als seus fidels a totes parts s’expandeixen, no obstant, més còmodament a alguns llocs que en altres, particularment en aquests llocs sagrats de Terra Santa. Es en aquest moment quan la peregrinació es posa de moda, sorgida d’aquesta aspiració espiritual i establint-se ja com a tal a partir del segle VII sense interrupció fins a la conquesta de Jerusalem al 638. S’expandirà de nou sota Carlemany que obtendrà del califa Harun al-Rasid, amb qui mantenia bones relacions, l’autorització de construir a Jerusalem diversos edificis amb vocació religiosa o hospitalària considerant-se a si mateix “Protector de llocs sants”.
A partir de la conquesta musulmana els peregrins cristians seguien estan autoritzats a dirigir-se als llocs sants però ara mitjançant el pagament de taxes. El que no significava que la pèrdua de Jerusalem i, d’una manera general, la derrota dels cristians davant l’ Islam, fos assimilat sense lamentacions. Però la rapidesa d’aquesta conquesta i la seva forta victòria (ens menys d’un segle ja arribaven dels Pirineus fins a l’Indo) va fer que els cristians consideressin desitjada per Déu com a càstig pels pecats del seu poble. Alguns escrits polèmics, a Orient i en territoris hispànics, van relacionar l’ irrupció de l’ Islam amb les calamitats de la fi dels temps i van assimilar el seu paper al de l’Anticrist.
En tot cas els viatges no deixen de transitar pels camins que condueixen a Jerusalem. Les peregrinacions coneixen un creixent fervor entre els cristians d’Occidents. El primer esplendor es situa al segle VIII amb la codificació de les penitencies. Així doncs, per obtenir el ple `perdó dels pecats confessants, l’església exigia una penitencia satisfactòria que podria ser, o bé l’ ingrés a un monestir, bé l’abstinència alimentaria o sexual, o bé l’exili, o qualsevol altre forma de càstig determinat pels textos dels llibres penitencials. Pels delictes greus (morts, adulteris o incestos), l’Església exigia cada vegada més com a mitjà de redempció la realització d’un viatge a un lloc sagrat, la visita de la tomba d’un sant per exemple. En aquest sentit, Jerusalem és el lloc de peregrinació per excel·lència i, dins de Jerusalem, la visita a la tomba del Sant Sepulcre. Alhora, aquestes peregrinacions podien obeir a diferents motivacions personals, motivacions voluntàries, místiques o intel·lectuals, segons els diversos impulsos individuals. Tot això contribueix a perpetuar el lloc privilegiat que representa Jerusalem en la mentalitat religiosa dels cristians a occident i que tant important serà pocs segles desprès amb les peregrinacions feudals, les conquestes, guerres santes i croades.
Mosaic-Mapa de Jerusalem i Terra Santa que guiava els peregrins. Església de Sant Jordi a a Madaba.
Idees extretes de Jean Flori.
