El dissabte dia 5 d’agost de 1391 al migdia una massa popular, sobretot provinent del barri de la Ribera de Barcelona, va dirigir-se cap al Call Major de la ciutat amb la intenció d’incendiar-lo i obligar a tots els jueus que hi residien a convertir-se al cristianisme. Es va declarar un gran incendi al portal del Call i molts barcelonins irrompien a les cases de la zona per treure als jueus i arrossegar-los fins a les esglésies. Els qui es negaren van ser executats, els qui es refugiaren ho feren al Castell Nou. Els incendis, saquejos i assassinats s’allargaren i es produïen tant el Call Major com en el Call Menor fins que les autoritats van dispersar l’atac.
El 7 d’agost el veguer i les autoritats pertinents es disposaven a penjar a una dotzena d’homes condemnats per provocar incendis, furts i assassinats. Fou en aquell moment, just abans de penjar-los quan va esclatar una batalla campal entre l’estament popular i l’oligarquia ciutadana. S’escoltaven consignes com “Los grossos volen destruir los menuts!” o “Muyra tothom e viva lo poble e lo Rey!”. Els populars revoltats van atacar a les autoritats, van alliberar els presos, envaïren el Consell de Cent, provocaren foc a la batllia i proclamaren l’abolició dels impostos. Amb tota la confusió el cavaller anomenat Ponç d’Alcalà desvià l’atenció i la tornà a focalitzar cap als jueus, aquest cop contra els que estaven reclosos al Castell Nou des del dissabte passat. Durant tota la tarda i la nit següent, el castell fou assetjat i atacat amb ballestes i rocs. L’endemà al matí, els jueus obriren les portes del castell amb la voluntat de batejar-se massivament. Repartits per totes les esglésies de la ciutat la majoria foren batejats, alguns indecisos els van tornar a casa per acabar de convenç-se’ls i els qui es negaren foren degollats. La sinagoga major es va intentar convertir en la nova capella de Sant Domènec (el sant del dia que s’inicià el pogrom) i el carrer de la Sinagoga Major es va passar a dir carrer de Sant Domènec del Call fins avui mateix.
La destrucció de les jueries (Barcelona, València, Girona, Mallorca i moltes altres ciutats a nivell europeu) va posar punt i final a la política de tolerància de religions que imperava a la majoria de nuclis urbans causat, en gran part, per la fabricació de la imatge caricaturesca del jeu, tema del qual ens endinsarem un altre dia. El cert és que desprès de l’agost de 1391, per baptisme, exili o mort, s’havia aconseguit acabar pràcticament amb tota la comunitat jueva de Barcelona i mai més va assolir l’antiga vitalitat econòmica, cultural i demogràfica.
