La iconografia és l’estudi , entre altres coses, de la identificació dels temes que tracten les diverses obres d’art. Aquesta identificació, en l’art d’època Moderna i Medieval, és pot dur a terme gràcies a la coneixença dels temes freqüents en l’art (passatges bíblics i mitològics) i l’estudi dels atributs i pautes que s’associen a cada una d’aquestes històries. Posem l’exemple de la representació d’un passatge de la Bíblia no gaire freqüent.
A l’Antic testament (Gènesis, 9,18 -29) es narra que desprès del diluvi universal, Noé va sortir de l’arca amb els seus 
tres fills: Sem, Cam i Jafet. Noé va començar a cultivar la terra i plantà una vinya. Desconeixedor dels efectes del vi va provar aquest beuratge fins a emborratxar-se i quedar-se nu a la porta de la seva tenda. Llavors trobem dues versions segons la interpretació de l’artista: La primera i més típica és que el fill més petit tapa al seu pare perquè ningú el vegi despullat, mentre que els dos germans grans s’enriuen del ridícul del patriarca. Una segona interpretació és en la què Cam veu el seu pare nu i de seguit avisa als seus germans per explicar el succeït. Aquets per respecte el taparen amb roba i caminaren cap enrere girant el cap per no veure la nuesa del seu pare. Alguna altra interpretació mixta és la que són dos els germans que s’apiaden del seu pare i un tercer en fa burla.
La representació passatge tenia una gran importància moralitzadora doncs transmetia a aquells espectadors que coneixien aquesta història bíblica la consideració i el respecte que s’ha de tenir a la figura paterna, sigui quina sigui l’actitud d’aquest. Ens em d’imaginar que era una imatge sol·licitada per alguns pares que buscaven justificació de les seves dubtoses accions?
I com ho identifiquem?
- Ha d’aparèixer un personatge d’edat avançada nu (Noé), o si més no amb la roba desajustada. Sempre apareix adormit.
- Segons la interpretació, la més freqüent, haurien d’aparèixer dos personatges que s’enriuen o assenyalen a Noé i un més jove que el tapa.
- Ha d’haver representat algun element que indiqui que Noè no està dormint, sinó que està embriagat. Això s’aconsegueix representat una copa buida tirada al terra, algun barrilet, peces de raïm, la mateixa vinya…
Michelangelo, Embriaguesa de Noè. Capella Sixtina. (1508-1510)
Luca Giordano, Embriaguesa de Noè El Escorial (1660.)
G.Bellini, Embriaguesa de Noè. (1515)
Detall de la Porta del Paradís, Lorenzo Ghiberti (1425-1452). Florència.
