Marco Polo (1254-1323) és un personatge conegut pel seu viatge fins a Àsia, però si ha passat a la història no és tant pel fet d’arribar-hi, sinó per ser capaç de tornar a Europa i deixar constància de la seva experiència. Les garanties de certa seguretat dels viatges europeus a Àsia les obrirà l’Emperador mongol Genghis Khan (1162-1227) que fou capaç d’imposar el seu control des de Xina a Moskovia. Els seus successors van respectar aquesta política d’intercanvis intercontinentals, i és aquí on em d’inserir el viatge de Marco Polo que es durà a terme entre el 1271 i 1295.
El viatge d’anada serà pràcticament per terra i per arribar a Xina tardarà fins a tres anys, transmetent a Europa que el territori d’Àsia és extensíssim i que, alhora, la mateixa Xina és més gran del que es pensava fins el moment. Marco Polo serà el primer en informar sobre un país desconegut fins el moment, Cipango (Japó). No obstant s’equivocarà al descriure la distància entre la costa Xinesa i la costa japonesa. Traslladant els càlculs a l’actualitat Marco Polo va fixar l’illa del Japó a unes coordenades que correspondria a la situació de la Illa de Cuba. Aquesta distància estava justificava perquè a Marco Polo li expliquen que als Mongols els està costant moltíssim conquerir l’illa i, per tant, creu que això es devia a la distància d’aquesta.
Desprès de passar divuit anys pel continent asiàtic, Marco Polo emprendrà el camí de retorn aquest cop majoritàriament per mar, essent el primer europeu que tenim documentat que viatge per l’índic. És a la tornada quan descobreix la ruta marítima per arribar a Xina, una ruta amb un gran entrebanc al sud d’Aràbia: la presència dels turcs. Aquesta presència turca serà clau, doncs serà això el que farà que els portuguesos proposin al segle XV donar la volta a Àfrica per arribar a la Xina (amb el problema afegit que ningú aleshores coneixia l’autèntica llargària d’Àfrica) i també, que els més de vuitanta anys de proves i viatges portuguesos portin a Colom a provar d’oblidar la ruta del sud i buscar-ne una altra per occident. Però això passarà més endavant.
Llibre de les meravelles
Sens dubte, un dels llegats més importants de Marco Polo que ens ha arribat fins avui és el conegut llibre de les meravelles (1306). Llibre cèlebrement conegut ara però també en el passat on va assolir un gran èxit. A molts llocs d’Itàlia el coneixien, de forma burleta, com el llibre D’Il Milione, ja que trobaven exagerades les explicacions que donava el viatges sobre les riqueses del continent asiàtic. A part de la mitificació de les riqueses, una altra de les idees que el llibre de Marco Polo farà a créixer és el mite del Gran Khan, un destacat emperador amb un gran poder que viu rodejat de tot mena de luxes. A partir del llibre de les meravelles moltes corts europees i alguns viatges es proposaran l’objectiu de contactar amb el Gran Khan (un objectiu que no tenia gens de futur ja què els europeus desconeixien que aquesta època els mongols ja havien estat derrotats per la dinastia Ming).
Entre 1348 i 1453 la Pesta Negra estroncarà totes els projectes de viatges, ja sigui pel temor propi que dels viatgers com les prohibicions oficials de fer-ho. Alhora coincideix amb l’època de l’expansió oriental de l’islam. Malgrat aquest tall, i potser en gran part gràcies a ell, la mitificació d’Àsia com a territori de luxes, riqueses, grans poders i éssers meravellosos continuarà present a la literatura i el pensament europeu durant un llarg temps.
Representació del segle XV del Gran Khan al Llibre de les Meravelles
