12 d’octubre i el descobriment de l’indígena

A les 10 de la nit del dia 11 d’octubre de 1942 Colom va demanar dos testimonis entre la seva tripulació per confirmar una llum a l’horitzó que indicaria que estan arribant a terra ferma. Un d’aquests testimonis assegura que ho ha vist mentre l’altre ho nega. És molt possible que es tractés d’una canoa d’indis pescant. Colom té molt interès en trobar terra, vol ser el primer en veure terra ja que, qui ho fes obtenia 10.000 Maravedís anuals durant tota la seva vida pagats per la mateixa Corona i es convertiria en Virrei i Governador General de les noves terres. Al veure aquesta llum, Colom és queda amb el premi, assimilant la llum amb la terra.  De fet però, sembla ser que el primer en veure terra fou el mariner Rodrigo de Triana de la Pinta a les dues de la matinada del ja dia 12 d’octubre.

On desembarca Colom és una petita illa de les Bahames anomenada Guanahani on hi trobarà els indis taino i els indis carib de la ètnia arawak. Com és conegut Colom pensa que està en un arxipèlags d’Àsia i no pas a un nou continent. El seu objectiu desprès del desembarcament és descobrir on està Cipango per orientar-se cap a Xina i obrir així una nova ruta. L’almirall passarà  a anomenar la illa de Guanahani com a illa de San Salvador i seguidament iniciaria un recorregut de descobriment de petites illes que automàticament seran rebatejades: Fernadina, Isabela, Sta. Maria Concepcion… De seguida trobem una  primera descripció de la gent que es va trobant que va quedar per escrit en els diaris de viatge, segons ell mateix: “ No son tan oscuros como los africanos pero tampoco tan claros como los canários(…) me recuerdan el cabello de los indios al pelo de la cola de un caballo”.  Quan intenta descriure l’actitud dels indis utilitza la paraula “Mansos” (adjectiu més adient pels animals que no pas per les persones) i afegeix: “Ellos no traen armas ni las conocen porqué les mostravan espadas, las cogian por el filo y se cortavan con ignorácia.” Alguns dies més tard Colom té una frase definitiva: “Los indios parecen buenos para mandarles y hacer trabajar.”

Així doncs les primeres notícies, directes del mateix Colom, ens parlen d’homes i dones despullats, pacífics i innocents. El Papa Alexandre VI afirmarà en una bula la concesió de totes aquelles terres per als Reis Catòlics perquè “Creían en un Dios creador y parecían aptos para la conversion al catolicismo”. No obstant aquestes apreciacions no van durar gaire, aviat es va dividir en dos grups als habitants d’aquelles terres, els indígenes “buenos” i els “malos” però tots bàrbars i molts, propensos als vicis, sobretot el del canibalisme (quan algunes tribus indígenes pensaven que eren els espanyols els caníbals).  Hi hauran diverses discussions sobre la “naturalesa dels indis” com la de Juan Ginés de Sepúlveda que sostenia que era lícit dominar als indígenes per les armes perquè eren tots bàrbars i estaven educats en el vici, mentre que Las Casas sostenia que no ho eren ni per la seva conducta, ni per la seva moral i condemnava “tan terribles mortandades de ciertos españoles”

No obstant cal pensar que els viatges de Colom no només tenien un transfons de croada religiosa sinó evidentment, hi havia una motivació econòmica i d’aquí ve la decepció de Colom al comprovar la gent de la terra és molt pobre, amb prou feina els cacics tenen objectes d’or que són intercanviats per altres coses. Alhora no troben especies que comprar, ni els indis són bons per vendre’ls com esclaus “a causa del cambio contrario de tierra, aire y comidas”, calia cercar una font d’ingrés que no es va trobar fins l’assentament dels espanyols i l’explotació de les immenses mines de plata i, sobretot gran quantitat d’homes enquadrats en societats organitzades que podien posar-se a treballar de forma forçosa, amb un treball molt més barat que els dels miners europeus però que requeria el sotmetiment (o conversió) primer dels indígenes.

Quan els altres pobles europeus van decidir instalar-se al Carib per desenvolupar les primeres economies de plantació, van utilitzar la mateixa retòrica sobre el canibalisme i maldat dels indígenes, i van assetjar als natius fins que la mort, sobretot per les malalties aplicades sobre una població en guerra, sobreexplotació, infanticidis, suïcidis col·lectius, (el que es va anomenar el “desgano vital”) etc. els van convertir en un petit grup residual i marginat.

És a partir de l’època dels descobriments geogràfics (no només l’americana clar està, sinó també l’asiàtica i l’africana anteriors) quan es multipliquen les representacions del món i es caracteritzen per la diversitat de la flora, la fauna i ara també d’éssers humans diferents. Europa esdevindrà blanca, l’Àfrica serà negra, a Amèrica es barrejaran els indis de pell rogenca amb els negres africans mentre que Àsia seran els exòtics per excel·lència. Tal com diu l’historiador Josep Fontana:

“Tots els homes es defineixen a sí mateixos mirant-se al mirall dels “altres”, per diferenciar-se d’ells. (…) La nova forma de pensar-se a sí mateixos els europeus naixia d’una consciencia que ja no tenia res a veure amb la religió, sinó que es basava en veure’s superiors moral i intel·lectualment. (..)Eren uns termes nous basats en la naturalesa inferior dels no-europeus, un mirall de doble cara. En una de les cares es veuen les diferencies de raça i mostra al rostre del ‘salvatge’; a l’altre, fonamentada en una visió eurocèntrica de la història, es veu el ‘primitiu’. Del primer va sorgir el genocidi i l’esclavatge; del segon l’imperialisme. ”

I és que hem de pensar que els indígenes mai han estat indígenes fins que algú els hi va dir que ho eren.

Representació de les "quatre parts del món"