Qui era Aurembiaix d’Urgell?

Sabem que va néixer pels volts de l’any 1200 uns temps difícils. Ni a Catalunya, amb el govern de Pere I, ni a l’Urgell la situació era d’estabilitat. Aurembiaix era la filla única del comte Ermengol VIII i d’Elvira Subirats d’Urgell. Guerau IV de Cabrera, al comprovar que Ermengol no deixava descendència masculina, va manifestar obertament les seves ambicions successòries pel territori dels comtes. Tenia dues grans raons: era nebot d’Ermengol (el motiu de la sang) i existia el precedent de governs dels Cabrera en les absències dels comtes titulars (el motiu del costum). A més sostenia en benefici propi que les dones havien de restar excloses de la successió. Sembla ser que en un primer moment el rei Pere I recolzava la causa dels Cabrera però, poc abans de morir, Ermengol va aconseguir arrencar del rei el compromís d’ajudar a la seva muller Elvira davant de qualsevol enemic. Evidentment estava assenyalant a Guerau. Ermengol va morir a la tardor de 1209 amb la protecció reial del seu testament el qual constava Elvira, la seva esposa, com a responsable del govern i Aurembiaix com hereva preferent. A més, per deixar-ho tot lligat, la meitat dels seus béns es van destinar a demanar la protecció papal. Només si aquesta moria sense successió es citava a la germana gran del comte, Marquesa, mare del vescomte Guerau de Cabrera.

Quan Aurembiaix tenia nou anys sa mare va intentar refermar els drets de successió. De fet tenia raons de fer-ho doncs sabia que Pere I, a canvi de favors econòmics, també s’havia compromès a facilitar a Guerau el comtat d’Urgell.  Així que Elvira va oferir al rei una gran quantitat de diners a més d’atorgar-li una bona part dels seus dominis. Quina fou la moneda de canvi? La seva filla. Aurembiaix s’hauria de casar amb el primogènit reial, el futur Jaume I, que just feia un any que havia nascut a Montpeller. D’aquesta manera Pere I tornava a prometre la protecció a la vídua i la filla d’Ermengol enfront de la família Cabrera.

No obstant aviat les coses es torçaren per Pere I. El papa Inocenci III va ordenar una croada contra els càtars castigant a tot el LLenguadoc sencer. Pere I va haver d’acudir a socórrer els seus vassalls occitans d’aquesta croada promoguda pel papa amb el suport de bona part de la noblesa francesa. En una d’aquestes batalles el rei morí a Muret el setembre de 1213. Amb ell s’acabà el somni català de la gran Occitània i, a Catalunya, començava una època de poders nobiliaris agreujada per la situació que es trobava l’hereu a la corona, l’Infant Jaume. El futur rei restava detingut a Carcassone des de 1211 quan fou arrencat de les mans de sa mare Maria de Montpeller com a garantia de que es casaria amb Amícia, la filla del cap dels croats francesos, Simó de Montfort. Jaume restaria allà dels tres als cinc anys, al 1214 serà alliberat per voluntat del papa.

Per la seva banda, Aurembiaix tampoc tenia les coses fàcils. La seva mare, Elvira de Subirats, s’havia tornat a casar l’any 1212 amb Guillem de Cervera, protector del comtat d’Urgell segons el testament del difunt Ermengol. Malgrat aquesta protecció no van poder evitar que les maquinacions dels Cabrera acabessin per robar l’herència legítima d’Aurembiaix. Per aquesta raó, ara amb tretze anys, va haver de fugir a Castella, on fou donada de matrimoni amb Álvaro Pérez, un parent castellà de la casa d’Urgelll. Per això mateix, la proximitat familiar d’Álvaro i Aurembiaix, l’enllaç fou declarat nul a ulls de l’església. Amb tot això, l’any 1220 , Elvira de Subirats havia mort i el comtat havia passat de forma completa a mans dels Cabrera.

Desprès de catorze anys, al 1228, Aurembiaix es va disposar a tornar a Catalunya amb la ferma intenció de recuperar la seva herència. Aurembiaix va trobar un fidel aliat en el seu padrastre Guillem de Cervera, que per aquells moments era membre del consell de govern de Jaume I mentre aquest era menor d’edat.  Així que, sàviament aconsellada per Guillem, es presentà davant del rei Jaume quan el monarca era a Lleida. Aurembiaix va demanar a Guillem que parlés per ella però aquest va considerar que l’audiència amb el rei l’havia de dirigir ella mateixa ja que era la que millor podia explicar-li. Sembla ser que Jaume va quedar impressionat per aquella dona capaç de defensar els seus drets amb tanta tenacitat i presentant-se com l’autèntica hereva de les terres d’Ermengol. A més en aquells mateixos  moments, Jaume estava en procés d’anulació del seu matrimoni amb Elionor de Castella precisament pels mateixos motius que Aurembiaix, per proximitat de parentiu. Siguin per les raons que siguin Jaume va reconèixer ràpidament a Aurembiaix com a legítima hereva de les terres d’Urgell i va convidar els Cabrera a renunciar pacíficament la possessió del comtat. Davant la negació d’aquests només va quedar el camí de les armes.  Abans d’engegar l’empresa bèl·lica Jaume prengué a Aurembiaix com a concubina acordant que a la mort de la comtessa, el seu comtat fos heretat pel fill que pogués néixer d’aquesta unió.  Establert el pacte  al 1228 Jaume I dirigeix una acció de negoci amb els defensors de les diferents places d’Urgell per evitar l’encontre armat. D’aquesta manera aconseguirà Albesa, Tamarit, Menàrguens, Linyola i Balaguer.  Aurembiaix, acompanyada del seu padrastre, estava present a totes les negociacions i sembla ser que la seva presciència i sobretot el seu do de paraula fou molt útil pel que fa a les negociacions. Tenim documents, com la mateixa crònica de Jaume I, que tornen a remarcar la facilitat d’exposició d’ Aurembiaix davant els indecisos defensors. Per la resta del territori s’inicià una breu lluita que acabà amb els Cabrera vençuts i amb l’entrega de les terres de l’Urgell a Aurembiaix. La felicitat de la comtessa durà poc temps.

A  l’octubre de 1228 a Balaguer, tot just guanyada la plaça, Aurembiaix volia assegurar el contracte de concubinatge confirmant que la seva posició fos avantatjosa en el cas que ella i Jaume no s’arribessin a casar, com probablement desitjava. Així es va decidir que el rei només podia deixar-la si es casava amb una dona de rang superior al de la comtessa d’Urgell i en el cas de fer-ho Aurembiaix rebria una compensació que valgués el mateix que el comtat d’Urgell. Alhora ella es guardava el dret de tornar-se a casar sempre que comptés amb el permís del rei. Només deu mesos desprès d’aquest contracte sabem que Aurembiaix es va casar amb l’Infant Pere el germà d’Alfons II de Portugal que fou acollit a la cort de Jaume ja que estava essent perseguit pel seu propi germà.  No sabem si Aurembiaix va casar-s’hi obligada per Jaume o  contra la seva voluntat, però en qualsevol cas, es mostrava molt descontenta d’aquesta unió ja que en els pactes del matrimoni la comtessa cedia la seva herència als seus fills però, en cas de no tenir-ne, l’herència depenia directament de qui ella designés personalment, excloent al seu nou marit Pere de Portugal de tot el procés. Jaume I no pogué actuar contra aquesta decisió de la comtessa ja que estava plenament ocupat amb la conquesta de Mallorca. Només quan va tornar victoriós es mostrà molt preocupat per l’actitud de la comtessa i sobretot pels efectes que la seva decisió  podia tenir sobre el comtat d’Urgell.

L’11 d’agost de 1231 Aurembiaix va tornar a fer un nou testament, al no tenir fills, deixà el comtat al seu marit Pere de Portugal encara que en el text no apareix cap elogi, dedicatòria o paraula amable com era de costum i, en cap moment, esmentava al rei. Fou el darrer gest d’orgull del qual tenim constància doncs la comtessa va morir poc desprès, el 29 de desembre, essent enterrada al monestir de Sant Hilari de Lleida just al costat de la seva mare, la comtessa Elvira. Amb ella es va extingir per sempre la línia de la casa d’Urgell, el descendent més directe de Guifré el Pilós. La relació d’interès polític entre Jaume I i  Pere de Portugal, l’ últim marit de la comtessa, era més que evident. Només cal observar que aquest no va tenir cap inconvenient de atorgar al comtat al rei a canvi de drets feudals sobre Mallorca el mateix dia de la mort d’Aurembiaix.

Idees i genealogia extretes d’Elisenda Albertí